3- FurgoViatge per Marroc – Abril 2011

Estància 1 – Chefchaouen

Agafem el ferry a Tarifa i en 35 minuts arribem a Tanger, ja estem a terres africanes. Sortir de Tanger direcció Chefchaouen és tota una experiència, al Marroc la prioritat de pas a les rotondes no queda gens clara, tot depèn del tamany i l’agosarament del vehicle.

De camí ens aturem a un “merendero” a peu de carretera i ens endrapem unes costelles de xai que ens tallen a pes davant nostre.

Arribem a Chefchaouen i ens instal·lem al càmping, primer càmping estil marroquí. Està situat dalt d’un turó i tenim unes bones vistes del poble.

A la sortida del càmping, sempre hi ha tres o quatre tipus oferint-nos hatxís, es nota que estem a la zona del Rif.

Visitem el poble, que té com a característica principal els colors blanc i blaus dels carrers de la Medina i l’amabilitat de la seva gent.

Estància 2 – Meknés – Volubilis

L’endemà agafem la furgo i ens dirigim cap al sud. A les carreteres descobrim que el transport públic és molt diferent al que coneixem i trobem situacions com aquesta molt sovint, junt amb Taxis col·lectius i burros carregats fins dalt.

Arribem a un càmping que queda entre la gran ciutat de Meknés i les runes romanes de Volubilis. Al matí anem a visitar la ciutat de Meknés, és el primer cop que ens fiquem en una gran ciutat i es veu un gran contrast entre la part antiga, la Medina i la part més moderna. Tenim la mala sort que és divendres i el zoco té moltes paradetes tancades, tot i això entrar en un zoco per primera vegada és tota una experiència. A la plaça principal tastem el nostre primer Tajín, que no serà ni de lluny el millor que provem durant el nostre viatge.

A la tarda, quan les temperatures són més agradables i no patim tant la calor, ens dirigim cap a les runes romanes de Volubilis. És impressionant l’estat de conservació i la llibertat de moviment que tenim els visitants.

Per acabar bé el dia, ens prenem una cervesa local marca Casa Blanca, tot gaudint de la posta de sol sobre les runes de Volubilis.

Estància 3 – Midelt

Continuem baixant, passant pel mirador de Ito, que ens ofereix unes impressionants vistes de la vall. Pel camí parem a dinar enmig del no res i podem deixar que en Locke corri en llibertat.

Arribem a Midelt, on només ens aturem per fer nit i continuar el nostre viatge. És el càmping més econòmic de tot el viatge, ens costa només 40 Dirhams (4 €) la nit.

Per primer cop sentim la crida a l’oració des de diferents mesquites alhora i a diferents hores del dia, incloent les 5h de la matinada.

Estància 4 – Merzouga, desert Erg Chebbi

 Continuant la nostra ruta, creuem per les Gorges du Ziz, unes impressionants paret on et sents realment petit.

De cop apareixen palmerals amb petites poblacions típiques de la zona, amb les cases fetes de fang, anomenades Kasbahs.

Com que la gana apretava, fem una aturada en una espècie d’oasis en mig d’aquests paisatges tan àrids, a Meski. El lloc s’anomena Le Source Bleu i és freqüentat els caps de setmana pel turisme local. A l’entrada ens acompanya un noi molt agradable que es diu Mohammed i ens fa de guia pel recinte. Després de dinar, ens convida a fer el té a la seva botiga, on tot i no arribar a cap acord per comprar res, passem una estona molt agradable xerrant amb ell i fent proves sobre les diferents maneres de posar-se un turbant.

I després d’una bona quilometrada, arribem a les portes del desert de Erg Chebbi, a la petita població de Merzouga, acompanyats d’una tempesta de sorra que nos ens va deixar durant tota la nostra estada al desert.

Ens quedem al pàrquing d’un alberg freqüentat per turistes espanyols que es diu Alí El Cojo. Arribem a un acord amb l’amo i ens deixa utilitzar totes les instal·lacions de manera gratuïta, incloent la piscina, a canvi que fem un àpat diari al seu restaurant.

El nostre primer matí al desert, ens aventurem a peu cap a les dunes i fem una passejada per la sorra i en Locke gaudeix d’una platja sense fi.

Al vespre, agafem uns dromedaris i ens dirigim a una Haimma on pasarem la nit en ple desert de Erg Chebbi. Allà gaudim d’un bon sopar en companyia d’una parella d’ex-patriats, que viuen al Marroc i que ens expliquen curiositats del país.

Al matí següent ens llevem a les 6h del matí per gaudir de la sortida del sol entre les dunes, és un espectacle com canvia el color de la sorra a mida que el sol va sortint.


Tornem a pujar als dromedaris per tornar cap a l’alberg a esmorzar.


Estància 5 – Tinerhir

 Ens dirigim a descobrir les famoses Gorges du Thodra, en plena regió Bereber. Una carretera en força mal estat ens permet passar per l’interior de les impressionants parets que conformen les Gorges, tot seguint un petit riuet. Seguint per la carretera descobrim petits kasbahs, que apareixen al voltant dels oasis en ple desert de roques.

Al sortir de les Gorges, anem a visitar a les afores de Tinerhir, la mesquita de Ikelane, situada enmig d’un ksar (kasbah deshabitat), que ha estat restaurada per un grup d’arquitectes catalans i que es pot visitar, fet diferencial de la resta de mesquites del país.

Estància 6 – Aït Benhaddou

Continuem la ruta cap a l’oest i visitem les Gorges du Dades, aquest cop la carretera plena de revolts s’enfila cap a dalt de les Gorges, per baixar-hi posteriorment.

Arribem a la tarda al Ksar d’Aït Benhaddou, preparat per ser visitat pels turistes tot i el seu estat ruïnós.

Estància 7 – Marrakech

Creuant el Tizi-n-Tichka, un port de muntanya de 2.545 m, on de cop i volta fa acte de presència la neu, arribem a Marrakech.

Ens instal·lem en un càmping “de luxe” a les afores, regentat per uns belgues. Ells mateixos ens fan el trasllat a la ciutat, que visitem en un dia i podem deixar a la Penny reposant. El dia que arribem és Sant Jordi i jo (Laura) tinc la meva rosa, tot i que el Jordi ha d’esperar a la tornada a Espanya per aconseguir el seu llibre (encara no ha aprés a llegir en àrab).

Visistem el centre i el zoco, que està dividit per oficis i acabem esgotats perquè és una ciutat molt gran i ens passem el dia patejant.

Estància 8 – Cascades d’Ouzoud

Ens desviem de la nostra ruta cap a la costa per anar a visitar les Cascades d’Ouzoud, un indret d’impressionant bellesa que ens ofereix la natura i habitat per molts micos que gasten molta mala llet, sobretot quan se’ls acosta en Locke.

Al càmping, propietat d’uns holandesos, ens donem el luxe de fer un bon sopar entaulats i gaudim del millor tajín del viatge.

Estància 9 – Essaouira

Desfem el camí fins a Marrakech i continuem cap a la costa, després d’una bona tirada de quilòmetres, arribem per fi a Essaouira. És un poble pesquer i amb una Medina molt tranquil·la i agradable per passejar-hi, ja que tots els seus carrers són peatonals.

La platja d’Essaouira ofereix una àmplia varietat d’entreteniments, des de passejades a cavall o dromedari, quads, windsurf i kitesurf. Cadascú, a lo seu, jo aprofito per gaudir d’una passejada a cavall per la platja i el Jordi es decideix a iniciar-se en el món del kitesurf, contractant un curset de 2 dies.

 

 

Estància 10 – Assilah

De camí a Assilah, fem nit a El Jadida i al matí següent arribem al nostre darrer destí abans de deixar terres africanes. És un poblet molt tranquil i pesquer. El mal temps ens acompanya i no para de ploure, però ens dona una treva i gaudim d’un bon dinar a base de peix i d’una agradable passejada dins de les seves muralles.

6 respostes a 3- FurgoViatge per Marroc – Abril 2011

  1. Familia Pujol ha dit:

    Molt maco, el dia que em jubili m’agradaria fer la mateixa ruta que heu fet per el Marroc. No m’ho imaginava d’aquesta manera. El que fa mes respecte son aquestes carreteres tan solitaries, no?

    Xavier i familia

  2. miquel ha dit:

    Precioso, todo el reportage, yo quiero hacer lo mismo cuando sea mayor.
    miquel y angeles.

  3. The Big Sister ha dit:

    Guauuu! Fantàstic viatge! Ja es veu que no teniu temps d’avorrir-vos! Nosaltres hem iniciat l’aventura d’adoptar una de les filles d’en Locke, ja ho sabeu. És una cucada, llàstima que no la pugueu conèixer ara que és tant petitona. Ahir va complir 2 mesos.
    Una abraçada de tota la família. Us seguim la pista.

    Petons!
    Familia Ayats-Martínez

  4. mabel ha dit:

    Xulisim…….., gracies per compartir-ho. Petons

  5. cristina ha dit:

    Caram, quina placidesa (les gorges, el desert…) però alhora quina activitat (els zocos)!
    Molt bones les fotos! Són macos els arcs lobulats i les muqarnes de les mesquites oi?
    Cadascú es fixa en lo seu, je,je…

    Records de la family,
    Baulida-Martínez

  6. mabel ha dit:

    hola! som els iaios estem a casa la teva mare, em vist el blog i ens ha agradat molt, ens ha fet una mica de pot aquets llocs tan solitaris, tenim ganes de veureus. Tindreu un record per tota la vida!!!! Una abraçada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s