Astúries – Juliol 2011

 

Estància 46 – Oviedo

Iniciem la nostra estància per Astúries visitant Oviedo. Recorrem els seus carrerons i ens deixem seduir pel seu bonic nucli històric, molt ben conservat i que convida a fer una passejada pels seus carrers.

També passem per la zona més comercial de la ciutat on trobem l’estàtua al gran Woody.

Estància 47 – Pola de Somiedo

Comencem  descobrint Astúries fent un trosset de la via verda ‘La senda del Oso’, aquesta via verda rep el seu nom a que a la part mitja del seu recorregut hi ha una reserva on hi viuen 2 oses en semi llibertat, tot i que ara els hi han portat un mascle i les tenen en un tancat força mes reduït, a veure si es coneixem més íntimament.

Després de la caminada seguim amb la Penny fent ruta, pujant pel port de Somiedo que queda entre 2 parcs naturals, el de Somiedo i el de Las Ubiñas / la Mesa, les vistes i el paisatge són de colors verds intens i ple d’animals per tots els seus prats.

Finalment arribem a La Pola de Somiedo, on passarem un parell de nits aprofitant que es tracta d’un bon lloc de partida per fer diverses excursions.

A la fi podem fer la primera sidra, en un encantador poblet on hi passa un riuet on mantenir la sidra a la temperatura ideal per a la seva ingesta.

Al matí següent fem la primera excursió, pugem cap a ‘Valle de Lago’, on comença l’ascensió cap al llac.

Després d’una bona patejada sota una calor de justícia arribem al llac, on per treure’ns la calor, que millor que un banyet en les seves refrescants aigües.

Al matí següent i tenint en compte que el calor que fa és asfixiant decidim agafar la Penny i buscar un nou indret.

Estància 48 – Boal

Arribem a aquest petit poblet que pertany a la Reserva Natural Integral de Muniellos on passem la nit, però abans i aprofitant que al vespre baixa una mica el calor pugem al mirador de Montecín, una dura excursió que transita pel mig de boscos i rierols.

Estància 49 –  Pesoz

De camí cap a la la comarca d’Oscos-Eo, trobem aquest indret, on només pensàvem parar per dinar, però amb la tranquil·litat que s’hi respira i lo be que ens hi trobem decidim passar-hi la nit.

Les aigües del riu són fredes però s’hi està prou bé com per fer un bany refrescant.

 

 

Estància 50 – Santa Eulàlia d’Oscos

 Ja ens trobem a la comarca d’Oscos-Eo,  de camí cap al nostre destí un ‘lugareño’ ens recomana la vista al ‘Palacio de Mon’, una antiga casa pairal situada a prop de Sant Martín de Oscos, on destaquen els escuts d’armes que escenifiquem la lluita d’un valent cavaller contra un drac, us sona la història? Un St. Jordi a la Asturiana.

Un cop arribem a Sta. Eulàlia d’Oscos fem la ruta de ‘La Seimeira’, que caminant entre boscos, rierols i poblets abandonats ens porta a la cascada que li dona nom a la ruta. Una passejada molt agradable.

I ens donem un homenatge, provant per primer cop la “rica” Fabada Asturiana en un bon restaurant d’aquesta població.

Estància 51 – Taramundi

 La comarca de l’Oscos-Eo permet gaudir d’antics oficis que sembla que s’hagin quedat atrapats en el temps en aquestes muntanyes asturianes. Així que abans de marxar de Sta. Eulàlia, ens apropem a visitar el Mazo de Mazonovo, on ens fan una explicació de com es treballava el ferro durant el segle XVIII i fins l’últim terç del segle passat, aprofitant l’aigua i el foc. Els Mazos són unes edificacions que aprofitant la força de l’aigua i amb conceptes bàsics d’enginyeria, aconseguien utilitzar un gran “mazo” de fusta per elaborar tota mena d’eines i estris de cuina, etc… per tal de sobreviure en aquests entorns tant aïllats.

 

 

També hi ha una llarga tradició en fer navalles artesanals, així que ens apropem a conèixer el taller de Navajas Lunas, regentat per un entranyable avi, l’Antonio Magadán, a la seva casa de Brañavella. Allí ens acull en el seu petit taller i ens fa tota una explicació i demostració d’aquesta artesania que ocupa gairebé tot el seu temps i que va heretar de les lliçons del seu avi.

I continuem la nostra ruta fins arribar a Taramundi, en la frontera amb Galicia i envoltat de muntanyes i aigua per tot arreu. Aprofitem per fer un parell de rutes de senderisme.

La Ruta de Os Ferreiros ens porta a conèixer les poblacions dels seus voltants (Mazonovo, Veiga da Zarza, A garda, Vilanova i Pardiñas), en una passejada circular entre rius i boscos. Al final de la ruta trobem una Quesería, on podem comprar el famós formatge de Taramundi.

La Ruta del Agua és més llarga i tot seguint el riu Turía arribem a un poblet de conte al fons de la vall, Veigas,  de tornada passem per Teixois on hi ha un complex etnogràfic on s’explica el funcionament de diferents enginys hidràulics.

 

 

Estància 52 – Oneta

 Pugem cap a la costa, però abans ens aturem al Concejo de Villayón, a un petit poblet de muntanya anomenat Oneta. Allà podem fer una petita excursió que ens dur a les Cascades d’Oneta, que són tres, però només visitem les dues primeres, la cascada La Firvia i La Ulloa, ja que l’accés a la tercera està més complicat.

Estància 53 – Gijón

 Per fi arribem a la costa i ens aturem a visitar alguns dels seus encantadors poblets, com Cudillero, on s’estaven celebrant les festes locals i hi havia molt d’ambient i moviments pels seus carrerons.

Després ens dirigim al Cabo Peñas, on fem una visita al Centre d’interpretació marí que està ubicat dins el seu far, envoltat de penya-segats i de platges salvatges.

Per acabar el dia, ens arribem a Gijón i passegem pel passeig marítim fins arribar al monument de Chillida i tornem cap al port tot passejant pel seu casc antic, aturant-nos a visitar les termes romanes de la població.

Estància 54 – Colunga

 Ens instal·lem a un càmping a Colunga, un poblet de costa molt turístic, on com sempre des de que ha començat la temporada estival, ens prohibeixen accedir a la platja amb en Locke. Així que cerquem una alternativa per passar el dia i ens endinsem per un camí de ronda, que va al costat del mar entre boscos d’eucaliptus a la recerca de restes de petjades de dinosaures, que finalment no trobem. Però pel camí fem una mica d’escalada per accedir a unes roques on refrescar-nos una mica, així que la passejada resulta força entretinguda.

 

Estància 55 – Cangas de Onís

 Tornem cap a l’interior d’Astúries i ens aturem uns dies a Cangas de Onís.

Visitem el poble i aprofitem per acostar-nos al Parc Nacional de los Picos de Europa i pugem a veure els Llacs de Covadonga en un dia plujós i núvol que ens impedeix gaudir del tot de la bellesa dels seus paisatges.

De baixada, ens aturem a visitar el famós Santuari de Covadonga i la Santa Cueva.

Coincideix l’aniversari de la Laura i el celebrem tot dinant una bona Fabada i després anem a passar un dia a una casa rural, per relaxar-nos una mica i descansar.

Sortint d’Astúries, fem una ràpida visita a Llanes…

 

 

 

…i ens dirigim cap al País Vasc.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s